_manifestos |
||
COM PODEM EVITAR DANYAR ELS ARBRES DURANT LA CONSTRUCCIÓ Extret de: International Society of Arboriculture. Traduït per Sue i Carme. El Mussol. (juliol 2003)
A mesura que les ciutats i els seus voltants s'expandeixen els boscos es converteixen en centres comercials i en urbanitzacions. Es construeixen habitatges en zones arbrades per aprofitar el valor estètic i ambiental de les parcel·les poblades d'arbres. Les parcel·les amb arbres, urbanitzables o ja urbanitzades, poden veure incrementat el seu valor en un 20% respecte a les propietats sense arbres. Tothom valora els beneficis estètics i ambientals de viure envoltat d'arbres. Malauradament, els processos implicats en la construcció poden resultar perjudicials per als arbres situats als voltants d'una obra. A més, a no ser que el mal sigui extrem, pot ser que els arbres no morin immediatament, sinó que els danys que han patit els resultin mortals al cap d'uns quants anys. Atès aquest retard en l'aparició i en el desenvolupament dels símptomes no és fàcil establir una relació causa-efecte i adonar-se que l'arbre ha mort a causa dels danys que ha patit durant la construcció. Si es prenen les mesures
adequades és possible conservar els arbres de les parcel·les
mentre es du a terme la construcció. El pas més important
que cal fer és contractar un tècnic en arboricultura durant
l'etapa de planificació. Un tècnic pot ajudar a decidir
quins són els arbres que es poden salvar, i pot col·laborar
amb el constructor per tal de protegir els arbres durant les diferents
fases de la construcció.
DANYS PROVOCATS ALS ARBRES DURANT LA CONSTRUCCIÓ
Danys físics provocats al tronc i a la capçada La maquinària
de construcció pot malmetre la part aèria d'un arbre, trencar-li
les branques, fer malbé l'escorça i lesionar el tronc. Aquestes
ferides són permanents i, si són extenses, poden resultar
fatals.
Arrels tallades Es possible que les excavacions i la construcció de les rases necessàries per a l'edificació d'una casa i de les instal·lacions subterrànies dels subministraments tallin una part de les arrels dels arbres de la zona. Es fàcil apreciar els danys potencials si s'és conscient de com s'estenen les arrels. Les arrels d'un arbre adult s'escampen molt lluny del tronc. De fet, les arrels solen estendre's entre una i tres vegades l'alçària de l'arbre. El mal que pot patir un arbre quan perd part de les arrels és directament proporcional a la distància de les arrels al tronc. Quan tallem una arrel principal d'un arbre podem provocar la pèrdua d'entre un 5 i un 20% del seu sistema radical.
Un altre problema
derivat de la pèrdua d'arrels provocada per l'excavació
i la creació de rases és que augmenta el perill potencial
de caiguda de l'arbre. Les arrels tenen un paper fonamental a l'hora de
subjectar l'arbre a terra. Si es tallen les arrels responsables d'aquesta
subjecció en un costat de l'arbre, és possible que l'arbre
caigui o que el vent el pugui tombar amb facilitat.
Es fa menys mal a les arrels si en comptes de fer passar els subministraments entre les arrels s'enterren més avall. Compactació del sòl En un sòl ideal
pel creixement i el desenvolupament de les arrels els porus han d'ocupar
un 50% de l'espai. Els porus són els espais lliures que hi ha entre
les partícules del sòl, i que s'omplen d'aigua i d'aire.
La maquinària pesada que s'utilitza en la construcció compacta
el sòl i això pot reduir dràsticament l'espai que
ocupen els porus. Això no només impedeix el creixement i
la penetració de les arrels sinó que també redueix
la proporció d'oxigen del sòl, un element essencial per
al creixement i el bon funcionament de les arrels. Asfíxia radical per abocament de terres Moltes persones es sorprenen quan descobreixen que el 90% de les arrels capil·lars que absorbeixen l'aigua i els minerals estan situades en els primers 15 a 30 centímetres de la superfície. Les arrels necessiten espai, aire i aigua i creixen millor als llocs on es compleixen aquests requisits, habitualment molt a prop de la superfície. L'abocament de terres sobre el sistema radical o l'augment del nivell del terra provocarà l'asfíxia de les arrels. Només cal afegir uns 10 centímetres de terra per matar un arbre adult sensible. Exposició als elements Els arbres que formen
part d'un bosc es desenvolupen espontàniament, formant una comunitat
i protegint-se mútuament dels elements. Els arbres creixen cap
amunt, amb els troncs llargs i rectes, i les capçades altes. Quan
arrenquem arbres situats a la vora d'altres arbres o separem capçades
molt properes els arbres restants queden més exposats al sol i
al vent. L'augment de la insolació pot causar cremades als troncs
i a les branques. Aquests arbres també seran més propensos
a trencar-se branques a causa del vent o del pes de la neu.
Convé contractar un arboricultor professional a les etapes inicials de la planificació. Si adopteu les mesures necessàries podeu salvar molts arbres de la vostra propietat. Cal que l'arboricultor es reuneixi amb el propietari i amb el constructor. L'arboricultor pot assessorar sobre els arbres de la parcel·la, determinar quins estan fisiològicament i estructuralment sans i suggerir mesures per tal de conservar-los i protegir-los. Planificació en equip L'arboricultor i el
constructor han de treballar en col·laboració i planificar
la construcció. Pot ser que el constructor necessiti assessorament
pel que fa al valor dels arbres de la propietat i a la importància
de salvar-los. Pocs constructors són conscients de la manera com
creixen les arrels dels arbres i del que cal fer per protegir-les. La construcció de barreres La possibilitat de reparar els danys que la construcció causa als arbres és limitada. Es fonamental que els arbres estiguin protegits de possibles cops o ferides. El més important que es pot fer per protegir-los és instal·lar de manera provisional mentre duri la construcció tanques protectores al voltant dels arbres que volem conservar. Aquestes tanques s'han de col·locar el més lluny possible dels troncs, per norma general cal col·locar-les a uns 12 centímetres per cada centímetre de diàmetre del tronc. La intenció és no només protegir la part aèria dels arbres, sinó també protegir-ne el sistema radical. Convé recordar que el sistema radical s'estén molt més enllà de la zona que avarca la seva capçada. Cal ensenyar el personal de la construcció a mantenir la zona tancada, neta de materials de construcció, runa o excedents de terres. A l'interior de la zona tancada no s'han de permetre fer excavacions, rases ni altres alteracions del sòl.
Les tanques protectores s'han d'ubicar el més lluny possible dels troncs per protegir-ne el sistema radical.
Accés restringit Si és possible,
és millor que hi hagi un únic accés d'entrada i sortida
de la propietat. Cal indicar clarament als industrials de l'obra per on
poden circular i on poden aparcar els seus vehicles. Sovint la mateixa
via d'accés pot servir més endavant per fer-hi passar cablejat
elèctric, canonades d'aigua, o per construir-hi el camí
d'accés a la casa. Requisits Poseu-los per escrit.
Cal que totes les mesures destinades a protegir els arbres estiguin escrites
al plec de condicions de construcció. Aquests requisits haurien
de descriure de manera detallada què es pot fer i què no
es pot fer als arbres i al seu voltant. Tots els industrials han de tenir
ben clares les zones restringides i els límits de les zones autoritzades
per treballar. Una bona idea és posar cartells per recordar-ho.
Cal mantenir una bona comunicació Es important que tothom
treballi en equip. Potser el propietari, l'arboricultor i el constructor
comparteixen uns mateixos objectius, però un altre industrial pot
destruir tots els seus esforços. Els danys causats als arbres durant
la construcció sovint són irreversibles. Les fases finals Es força habitual que es facin grans esforços per protegir els arbres durant la construcció i que després es malmetin a l'hora de fer l'enjardinament. La instal.lació de sistemes d'irrigació i el llaurat mecànic per fer parterres poden afectar el sistema radical dels arbres. Cal tenir en compte que un lleuger anivellament del sòl, d'entre 2 i 6 graus d'inclinació, afegirà una capa de terra damunt les arrels que pot ser fatal pels arbres. Una atenta planificació i una bona comunicació amb l'arquitecte paisatgista i amb els industrials és tan important com evitar danyar els arbres durant la construcció.
Els arbres necessitaran
uns quants anys per refer-se dels danys i dels canvis ambientals produïts
durant la construcció. Els arbres que han patit agressions són
més propensos a tenir problemes de salut, com ara plagues i malalties.
Convé consultar l'arboricultor sobre el manteniment continuat dels
arbres. Cal controlar els arbres i realitzar revisions periòdiques
del seu estat sanitari i de seguretat.
Extret de:
|