COMUNICATS, NOTES DE PREMSA
 

Per un nou marc de protecció de Collserola
Protegim Collserola… també a Sant Cugat

A la tardor de 2001 la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola* va presentar el manifest Per un nou marc de protecció de Collserola, que va tenir un impacte polític destacat en reconèixer totes les administracions que el marc de protecció actual no és satisfactori.
Poc després la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra es va integrar a la Plataforma de Collserola, tot constituint-ne el grup local a Sant Cugat. De fet, la campanya per la defensa de Torre Negra és el més clar referent d'un treball que en aquesta ocasió també voldríem poder basar en l'ample consens social i polític que ha acompanyat el procés de protecció de Torre Negra.

El present manifest és una actualització de l'anterior, on hem volgut destacar les amenaces que pesen sobre Collserola al terme municipal de Sant Cugat.

Els perills de l'actual planejament urbanístic
Els espais naturals i rurals de Collserola són sotmesos a greus amenaces que fan perillar la seva conservació. Les més importants són les següents:
· L'aïllament: el Centre Direccional Cerdanyola - Sant Cugat implica el creixement de Cerdanyola quasi fins a tocar el barri de Coll Favà. És l'operació urbanística més gran de tota l'àrea metropolitana i suposa el cop més dur a la connectivitat natural de Collserola amb la plana del Vallès. Es preveu construir edificis de 25 plantes i la nova mobilitat que generaria obligaria a la construcció del túnel d'Horta i el túnel de Sant Medir. És una iniciativa de l'Ajuntament de Cerdanyola i del govern de la Generalitat.
· La fragmentació: provocada per tot un seguit d'urbanitzacions i vies de trànsit rodat. El planejament urbanístic vigent preveu la construcció de tres grans infrastructures viàries (Túnel d'Horta/St. Medir, Túnel Central i Via de Cornisa) que, si es portessin a terme, suposarien uns efectes de barrera molt perniciosos. El túnel d'Horta és actualment promogut pel govern de la Generalitat, amb el vist-i-plau dels ajuntaments de Cerdanyola, de Barcelona i de Sant Cugat.
· La pèrdua d'espai: pot tenir conseqüències molt severes amb la construcció de nous equipaments i urbanitzacions, especialment en zones agrícoles. La protecció de l'espai natural de Torre Negra (Sant Cugat) està actualment en tràmits, tot i la destrossa de part de la Queixalada (Costa del Golf, .ampliació camp de golf, can Solà...). Altres espais resten, però, encara amenaçats d'ocupació, com, Can Montmany, Mas Fusté, Colònia Montserrat o Can Busquets i el seu futur depèn de l'Ajuntament de Sant Cugat.
Tres amenaces es pateixen directament a La Floresta - completament immersa en el Parc de Collserola- i a Valldoreix:
· La construcció accelerada, que preveu que La Floresta arribi als 6000 habitants (el doble dels que hi ha ara) i condemna el bosc de Can Busquets a ser urbanitzat. Aquesta febre constructora emparada per la modificació del PGM, consolida i reforça un nucli urbà que fragmenta Collserola, posa en perill l'arbrat, la connexió de les bosses verdes que resten, el fràgil hàbitat de les rieres i fondals, i fins i tot canvia el perfil natural del terreny.
· Agressions sobre torrents i rieres a partir d'abocaments de runes i deixalles, moviments de terres, esculleres i altres formes de canalització, abocaments d'aigües residuals, etc.
· Com a resultat positiu cal destacar que la Plataforma aconseguí aturar el projecte de fer un abocador de residus a l'espai de la pedrera Berta. Amb tot, el Consorci de Collserola no ha tancat les portes a la possible construcció d'abocadors.

Necessitat d'un nou marc de protecció
El marc actual de protecció resulta insuficient per garantir la protecció de Collserola.
Malgrat que Collserola s'hagi inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN,1992) com un dels espais naturals amb ecosistemes més remarcables de Catalunya, el PEIN només reconeix com a espais propis aquells classificats actualment com a sòl no urbanitzable i deixa fora de l'espai protegit un 30% aproximadament dels espais naturals de la serra.
D'altra banda, el Pla especial de protecció de Collserola (1987), de caràcter urbanístic, no va voler canviar la qualificació del sòl i resta subordinat al que determina el Pla General Metropolità (1976). Així, encara són vigents les previsions d'urbanització que fa 29 anys havien dissenyat una àrea metropolitana de Barcelona amb 11 milions d'habitants.

Per tot això demanem un nou marc de protecció que hauria de tenir en compte, entre d'altres, els punts següents:
1. Canviar la classificació del sòl del PGM
Proposem desclassificar unes 700 hectàrees de sòl urbanitzable a tota la Serra. A Sant Cugat en referim a: Can Montmany, Can Busquets, Can Barba, Colònia Montserrat- Mas Fusté, reduir l'edificabilitat en l'àmbit de Can Cortés, estudiar en detall les àrees de les Planes i la Floresta.
2. Modificar la xarxa viària prevista pel PGM
Sol·licitem la supressió del Túnel d'Horta, el Túnel Central o de Sant Medir i la Via de Cornisa, obres que impliquen una fragmentació i una pèrdua d'espai irreversibles.
El Túnel Central, o Túnel de Sant Medir, travessaria la vall de Sant Medir, Can Borrell, Pi d'en Xandri, per anar a connectar l'autopista A-7 prop del barri de Coll Favà.
El Vial de Cornisa afectaria la Rierada, La Floresta i la Torre Negra.
3. Ampliar els límits del parc i del PEIN
Collserola s'ha d'obrir a la resta dels espais naturals veïns i superar la seva insularitat. Això únicament resulta possible si s'integren dins de l'àmbit de protecció del parc espais que la connecten amb altres sistemes naturals. També cal estendre l'àmbit de protecció a espais que, tot i formar part de Collserola, queden actualment fora del parc. En concret es proposa la integració de la Torre Negra, i d'unes 700 ha d'altres espais com la riera de Rubí (Rubí) i Can Fatjò dels Xiprers, Sant Marçal i Can Costa (Cerdanyola del Vallès).


Demanem:

Als partits polítics:
Que es posicionin en relació al manifest de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i que concretin les seves propostes en cas de no coincidir amb les de la Plataforma.

A l'Ajuntament de Sant Cugat, el Consorci de Collserola, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya:
Que no tolerin més agressions sobre Collserola i que es comprometin amb la millora de l'actual marc de protecció. Tenen diversos mecanismes a l'abast:
· La concreció d'un Pla d'Acció per Collserola en el marc de les Agendes 21.
· Modificacions puntuals del Pla General Metropolità.
· L'aprovació d'una Llei de Protecció de Collserola al Parlament de Catalunya;
· La revisió del Pla general metropolità (PGM).
· La redacció d'un Pla especial de protecció del PEIN de Collserola.
· La declaració de Collserola com a PARC NATURAL.
· Etc.

Si s'executen els projectes previstos a curt termini, les conseqüències d'aïllament, fragmentació, ocupació d'espais oberts i contaminació, provocaran la pèrdua dels principals valors naturals i socials de Collserola. És per això que demanem a les administracions una moratòria que aturi totes aquestes actuacions i altres que puguin sorgir en el futur, mentre no es debati en profunditat el futur de Collserola i es revisi la planificació urbanística vigent.


Sant Cugat del Vallès, febrer de 2003


*Agrupació en Defensa de l'Entorn ALNUS de Sant Just Desvern - AEEC · Associació de Veïns de Montbau (Barcelona) · Associació de Veïns Mont d'Orsà (Vallvidrera) · Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-AEEC) · Col·lectiu Agudells - Ecologistes en Acció (Barcelona) · Associació Cerdanyola Via Verda · Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO) · El Senglar Verd de Vallvidrera · Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) · Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat - AEEC · Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) · Plataforma contra el túnel d'Horta.