|
Per un nou marc
de protecció de Collserola
Protegim
Collserola
també a Sant Cugat
A la tardor de 2001
la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola* va
presentar el manifest Per un nou marc de protecció de Collserola,
que va tenir un impacte polític destacat en reconèixer totes
les administracions que el marc de protecció actual no és
satisfactori.
Poc després la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre
Negra es va integrar a la Plataforma de Collserola, tot constituint-ne
el grup local a Sant Cugat. De fet, la campanya per la defensa de Torre
Negra és el més clar referent d'un treball que en aquesta
ocasió també voldríem poder basar en l'ample consens
social i polític que ha acompanyat el procés de protecció
de Torre Negra.
El present manifest
és una actualització de l'anterior, on hem volgut destacar
les amenaces que pesen sobre Collserola al terme municipal de Sant Cugat.
Els perills de
l'actual planejament urbanístic
Els espais naturals i rurals de Collserola són sotmesos a greus
amenaces que fan perillar la seva conservació. Les més importants
són les següents:
· L'aïllament: el Centre Direccional Cerdanyola - Sant
Cugat implica el creixement de Cerdanyola quasi fins a tocar el barri
de Coll Favà. És l'operació urbanística més
gran de tota l'àrea metropolitana i suposa el cop més dur
a la connectivitat natural de Collserola amb la plana del Vallès.
Es preveu construir edificis de 25 plantes i la nova mobilitat que generaria
obligaria a la construcció del túnel d'Horta i el túnel
de Sant Medir. És una iniciativa de l'Ajuntament de Cerdanyola
i del govern de la Generalitat.
· La fragmentació: provocada per tot un seguit d'urbanitzacions
i vies de trànsit rodat. El planejament urbanístic vigent
preveu la construcció de tres grans infrastructures viàries
(Túnel d'Horta/St. Medir, Túnel Central i Via de Cornisa)
que, si es portessin a terme, suposarien uns efectes de barrera molt perniciosos.
El túnel d'Horta és actualment promogut pel govern de la
Generalitat, amb el vist-i-plau dels ajuntaments de Cerdanyola, de Barcelona
i de Sant Cugat.
· La pèrdua d'espai: pot tenir conseqüències
molt severes amb la construcció de nous equipaments i urbanitzacions,
especialment en zones agrícoles. La protecció de l'espai
natural de Torre Negra (Sant Cugat) està actualment en tràmits,
tot i la destrossa de part de la Queixalada (Costa del Golf, .ampliació
camp de golf, can Solà...). Altres espais resten, però,
encara amenaçats d'ocupació, com, Can Montmany, Mas Fusté,
Colònia Montserrat o Can Busquets i el seu futur depèn de
l'Ajuntament de Sant Cugat.
Tres amenaces es pateixen directament a La Floresta - completament immersa
en el Parc de Collserola- i a Valldoreix:
· La construcció accelerada, que preveu que La Floresta
arribi als 6000 habitants (el doble dels que hi ha ara) i condemna el
bosc de Can Busquets a ser urbanitzat. Aquesta febre constructora emparada
per la modificació del PGM, consolida i reforça un nucli
urbà que fragmenta Collserola, posa en perill l'arbrat, la connexió
de les bosses verdes que resten, el fràgil hàbitat de les
rieres i fondals, i fins i tot canvia el perfil natural del terreny.
· Agressions sobre torrents i rieres a partir d'abocaments
de runes i deixalles, moviments de terres, esculleres i altres formes
de canalització, abocaments d'aigües residuals, etc.
· Com a resultat positiu cal destacar que la Plataforma aconseguí
aturar el projecte de fer un abocador de residus a l'espai de la
pedrera Berta. Amb tot, el Consorci de Collserola no ha tancat
les portes a la possible construcció d'abocadors.
Necessitat d'un
nou marc de protecció
El marc actual de protecció resulta insuficient per garantir la
protecció de Collserola.
Malgrat que Collserola s'hagi inclòs en el Pla d'espais d'interès
natural (PEIN,1992) com un dels espais naturals amb ecosistemes més
remarcables de Catalunya, el PEIN només reconeix com a espais propis
aquells classificats actualment com a sòl no urbanitzable i deixa
fora de l'espai protegit un 30% aproximadament dels espais naturals de
la serra.
D'altra banda, el Pla especial de protecció de Collserola (1987),
de caràcter urbanístic, no va voler canviar la qualificació
del sòl i resta subordinat al que determina el Pla General Metropolità
(1976). Així, encara són vigents les previsions d'urbanització
que fa 29 anys havien dissenyat una àrea metropolitana de Barcelona
amb 11 milions d'habitants.
Per tot això
demanem un nou marc de protecció que hauria de tenir en compte,
entre d'altres, els punts següents:
1. Canviar la classificació del sòl del PGM
Proposem desclassificar unes 700 hectàrees de sòl urbanitzable
a tota la Serra. A Sant Cugat en referim a: Can Montmany, Can Busquets,
Can Barba, Colònia Montserrat- Mas Fusté, reduir l'edificabilitat
en l'àmbit de Can Cortés, estudiar en detall les àrees
de les Planes i la Floresta.
2. Modificar la xarxa viària prevista pel PGM
Sol·licitem la supressió del Túnel d'Horta, el Túnel
Central o de Sant Medir i la Via de Cornisa, obres que impliquen una fragmentació
i una pèrdua d'espai irreversibles.
El Túnel Central, o Túnel de Sant Medir, travessaria la
vall de Sant Medir, Can Borrell, Pi d'en Xandri, per anar a connectar
l'autopista A-7 prop del barri de Coll Favà.
El Vial de Cornisa afectaria la Rierada, La Floresta i la Torre Negra.
3. Ampliar els límits del parc i del PEIN
Collserola s'ha d'obrir a la resta dels espais naturals veïns i superar
la seva insularitat. Això únicament resulta possible si
s'integren dins de l'àmbit de protecció del parc espais
que la connecten amb altres sistemes naturals. També cal estendre
l'àmbit de protecció a espais que, tot i formar part de
Collserola, queden actualment fora del parc. En concret es proposa la
integració de la Torre Negra, i d'unes 700 ha d'altres espais com
la riera de Rubí (Rubí) i Can Fatjò dels Xiprers,
Sant Marçal i Can Costa (Cerdanyola del Vallès).
Demanem:
Als partits polítics:
Que es posicionin en relació al manifest de la Plataforma Cívica
per la Defensa de Collserola i que concretin les seves propostes en cas
de no coincidir amb les de la Plataforma.
A l'Ajuntament
de Sant Cugat, el Consorci de Collserola, la Diputació de Barcelona
i la Generalitat de Catalunya:
Que no tolerin més agressions sobre Collserola i que es comprometin
amb la millora de l'actual marc de protecció. Tenen diversos mecanismes
a l'abast:
· La concreció d'un Pla d'Acció per Collserola en
el marc de les Agendes 21.
· Modificacions puntuals del Pla General Metropolità.
· L'aprovació d'una Llei de Protecció de Collserola
al Parlament de Catalunya;
· La revisió del Pla general metropolità (PGM).
· La redacció d'un Pla especial de protecció del
PEIN de Collserola.
· La declaració de Collserola com a PARC NATURAL.
· Etc.
Si s'executen els
projectes previstos a curt termini, les conseqüències d'aïllament,
fragmentació, ocupació d'espais oberts i contaminació,
provocaran la pèrdua dels principals valors naturals i socials
de Collserola. És per això que demanem a les administracions
una moratòria que aturi totes aquestes actuacions i altres que
puguin sorgir en el futur, mentre no es debati en profunditat el futur
de Collserola i es revisi la planificació urbanística vigent.
Sant Cugat del Vallès, febrer de 2003
*Agrupació en Defensa de l'Entorn ALNUS de Sant Just Desvern -
AEEC · Associació de Veïns de Montbau (Barcelona) ·
Associació de Veïns Mont d'Orsà (Vallvidrera) ·
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-AEEC) · Col·lectiu
Agudells - Ecologistes en Acció (Barcelona) · Associació
Cerdanyola Via Verda · Comissió Obrera Nacional de Catalunya
(CCOO) · El Senglar Verd de Vallvidrera · Federació
d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) · Grup de Natura
del Club Muntanyenc Sant Cugat - AEEC · Lliga per a la Defensa
del Patrimoni Natural (Depana) · Plataforma contra el túnel
d'Horta.
|