DOSSIER SOBRE CAN BUSQUETS.

1.- Antecedents

En el marc de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) l'Ajuntament de Sant Cugat ha inclós la urbanització del turó de Can Busquets amb 64 cases de luxe unifamiliars. Aquest fet és molt greu per dues raons :
L'urbanització de Can Busquets es va debatre en el procés participatiu per dissenyar el Pla director de La Floresta, i es va consensuar :
"el desenvolupament d'aquesta zona haurà de respectar el seu interés natural dins del Parc de Collserola".
L'actuació prevista per a la urbanització del sector de Can Busquets es contradiu amb les accions que s'haurien de dur a terme per la correcta gestió d'un espai com el Parc de Collserola.
L'objectiu de l'Ajuntament d'urbanitzar Can Busquets és incoherent amb el seu compromís de defensa d'espais similars com la Torre Negra.


2.- Situació territorial

Els sector de Can Busquets que es preveu urbanitzar ocupa un turó orientat a ponent i és la capçalera de la vall de la Rierada, fins ara totalment boscosa i que conté un dels torrents més importants de Collserola. que vessa a la riera de Vallvidrera.
Es tracta d'un espai que limita entre un sector ja urbanitzat i la zona de parc, al convertir-lo en zona urbana es trasllada i s'amplia la pressió de les zona urbana sobre la zona natural.


3.- La Valoració ambiental.
El projecte implicaria un greu impacte ecològic i paisatgístic, doncs afecta a la capçalera Es tracta d'una penetració en zona boscosa ben conservada que no té justificació.
Els impactes sobre el medi natural durant les obres de construcció i la posterior transformació en una àrea urbana es poden descriure:

- Pèrdua d'habitat natural forestal.
Destrucció completa de la vegetació i de la fauna del lloc afectat: nius, caus, hàbitats,...
- Moviments de terres que generaran residus i aportacions de materials riera avall, degradant els hàbitats aquàtics.
Impacte acústic que afectarà la fauna i les persones.
- Impacte visual: el turó es troba en un espai molt visible des de les vies de comunicació: autopista dels Túnels de Vallvidrera, Ferrocarrils de la Generalitat, carretera de Vallvidrera, i des de diversos sectors de La Floresta.
- Degradació de la qualitat de vida dels habitants de La Floresta (increment del trànsit, obertura de nous vials, més soroll, etc.)

La urbanització de Can Busquets:

1. És contrària al propi esperit i recomanacions que fa el Pla Especial de Protecció de Collserola respecte als espais perimetrals del parc.
2. Es contradiu també amb els criteris que el mateix organisme gestor del Consorci del Parc de Collserola es marca:
Evitar actuacions que degradin el medi natural
- Conservació dels recursos naturals i de l'equilibri ecològic per que es valuós
- Aplicar tractaments de millora i potenciació de la fauna
3. Es contradiu amb les recomanacions del Conveni Europeu del paisatge, pel que respecte a la necessitat de protegir els paisatges periurbans.
4. Va en contra de la voluntat dels florestans i dels santcugatencs d'evitar la pèrdua de més espais naturals en benefici del creixement urbà.
5. Es contrària als resultats de l'Agenda Local 21 i de les declaracions del propi Ajuntament de Sant Cugat respecte a la necessitat de protegir la natura i el medi ambient.


La urbanització de Can Busquets comportaria:

- La degradació de les àrees humides adjacents, que tenen un alt interès natural pel seu caràcter únic a Europa (boscos de ribera en paisatge forestal mediterrani).
- L'increment del risc d'incendis forestals per a les urbanitzacions i per al propi espai forestal.
- Modificacions en els cursos fluvials i en el règim natural d'escorrentia d'aigües superficials, amb els conseqüents problemes d'erosió i d'alteració de les lleres fluvials.
- Empobriment dels hàbitats naturals i pèrdua de la biodiversitat

4.- Caracter opcional del desenvolupament Can Busquets.

A Can Busquets no hi ha cap obligació legal d'autoritzar l'urbanització. La part que no està classificada com zona forestal i com verd privar protegit (i, doncs, absolutament no urbanitzable) està classificada com "zona de desenvolupament urbà opcional ( clau 21)"

El Pla General Metropolità (PGM) es l'instrument de planificació que regula la intervenció sobre el territori i el desenvolupament urbanística. Es va aprovar el 1976 i encara es vigent. La seva redacció va tenir poc present aspectes i qüestions que ara son absolutament rellevants com el medi ambient i els espais lliures però que en aquell temps no estaven en el debat coma ara. Es una planejament poc sensible amb els espais naturals tot i que gràcies al PGM el parc de Collserola existeix.

El PGM delimitava uns àmbits en els quals deixava a la capacitat dels municipis decidir, en un futur, sobre el seu desenvolupament o que es mantiguessin com espais lliures, son les anomenades zones 21 ( sòl urbanitzable no programat). La Torrenegra ho era i Can Busquets n'és una d'elles.

Es pot entendre que el planificador l'any 1976 deixes la opció de transformar una part de bosc en residencial pel desconeixament que es tenia en aquell moment sobre la importància capdal de les continuïtats dels espias naturals o el perill que suposa fragmentar-lo sense tenir en condideració la seva morfologia o el caràcter estructural que adopten certs valors paisatgistics nomès apreciables quen han desaparegut.


5.- El pla director.

Les entitats veïnals i l'Ajuntament van endegar un procés participatiu per definir els objectius i els criteris per millorar les característiques del barri de la Floresta. Aquests treballs es van desenvolupar al llarg de l'any 2001 i van donar lloc al document anomenat Pla Director de la Floresta que pretenia aconseguir tres objectius :

Reorientar el PGM per corretgir algunes disfuncions
Actualitzar els aspectes més ambientals i de sostenibilitat
Millorar la qualitat del barri.

Entre els aspectes que pretenia resoldre destacariem:

Aquells creixements via llicència que evidèncien contradiccions i inconcrecions urbanístiques del PGM. La barreja desordenada d'habitatges unifamiliars i plurifamiliars.
La relació del barri i el bosc millorant la interconexió del teixit urbà i les zones forestals. Millorar la continuïtat arbòria i la persistència de les masses boscoses.
El teixit urbà: les cases i l'entorn. El model unifamiliar genera conflictes per la accidentada topogràfia, amb una gran despesa en vialitat i manteniment, en definitiva molta ocupació. El monocultiu d'usos residencials desertitza el territori i origina una alta mobilitat, en general en vehicle privat. Es una forta pressió sobre la natura que en genera la seva regresió. La necessitat de construir habitatge social per millorar la integració social i la seva regeneració aconsella concentrar-ho amb tipologia plurifamiliar i de promoció pública. La manca de jerarquia de carrers dona lloc a espais monòtons sense identitat. Els equipaments son l'únic punt amb uns usos diferenciats que falicita les relacions socials i a la Floresta en son deficitàris.

En definitiva existeix una dificil coexistència entre el teixit urbà i el bosc en detriment dels dos però especialment de la zona forestal.
L'absència d'estructura del teixit urbà i la manca de jerarquia dels carrers i els espais genera una baixa qualitat urbana i paisatgística, dificulta el sentiment d'identitat i les relacions interpersonals.
El dèficit d'equipaments, la manca d'altres usos llevats el residencial redueix la complexitat i debilita la cohesió social.


6.- La Modificació del PGM a La Floresta.

La MPGM és el document urbanístic, pendent d'aprovació definitiva, que com extensió dels treballs que van donar lloc al Pla Director, preten millorar el barri i resoldre algunes de les disfuncions que aquell presentava.
A tot aixó la MPGM efectua un diagnostic acurat i planteja tot un seguit de propostes que volen donar solució als múltiples problemes que abans s'han exposat. En concret es proposa dotar el barri d'estructura i planteja actuar en quatre aspectes esencials: la centralitat; els equipaments i l'habitatge; la xarxa d'espais lliures-naturals i la xarxa viaria. En concret destacarem:

1.- La millora de la centralitat.
Dotar de centralitat al barri.amb la creació de 2 nuclis, un a l'estació i l'altre a la plaça del Centre, que incorporin serveis, equipaments, comerç, aparcament, habitatge per joves, etc amb un fort lideratge públic i preservant el paisatge.

2.- Millora dels equipaments i l'habitatge
Millorant l'oferta d'equipaments, amb una nova implantació, junt a la zona de la carretera de Vallvidrera i un nou equipament al solar la "sardana" a l'estació. Es considera que son motor de dinamització el comerç i altres activitats que diversifiquen els usos, al igual que els equipaments, es per aixó que es planteja una petita zona d'ús industrial (22a) junt a la carretera i uns creixements residencials en plurifamiliar amb els baixos susceptibles d'usos diversos. Es preveu desenvolupar habitatges amb tipologia plurifamiliar encara que la seva promoció queda en mans privades llevat d'una petita part per conveni.

3.- Xarxa d'espai lliures
Dotar el barri d'una connectivitat amb l'espai natural. Es proposa recuperar les rieres, els 2 metres de les lleres i els 5 metres de servitud immediats. Establir un sistema parcs urbans lligats al parc, encara que amb moltes discontinuïtats. Millorar els recorreguts peatonals i preservar les mases boscosos impedint la tala abusiva i indiscriminada d'arbres en l'interior de les parcel.les. Al respecte es proposa una normativa específica més detallada.

4.- Jerarquitzar la xarxa viaria millorant les connexions internes i externes del barri i ajustant les dimensions del viari a les necessitats estimades de trànsit que permet desafectar moltes parcel.les.
El document planteja algunes reflexions que van més enllà dels apartats anteriors

5.- Sostenibilitat. Es formula una declaració d'intencions.

6.- Protecció del patrimoni. Només es fa referència a la voluntat de preservar algun element arquitectònic i no menciona el patrimoni natural

7.- Retira les afectacions dels edificis que estan en sòl qualificat de forestal des de l'aprovació del PGM-76

8.- Sistemes de gestió. Es proposen un seguit de poligons d'actuació. Es mencionen uns convenis amb propietaris privats i es proposen unes zones d'edificació plurifamiliar i unifamiliar que ara son parc forestal.


7.- Valoració de l'ajust de la MPGM al pla director i conclusions.

Si comparem els contingut dels dos documents es pot apreciar que tot i el caràcter genèric dels objectius definits en el Pla Director quan la MPGM els afronta o resolt ho fa amb mesures molt tímides i de vegades amb criteris contradictoris molt esencials.
Així veiem:

· Es proposa una centralitat extensa i ben relacionada recolçada per la construcció d'habitatges prurifamiliars. La seva ordenació apareix molt fragmentada i poc ordenada contribuïnt debilment a originar una estructura de lligat del teixit urbà.

· La promoció d'habitatges havia de ser majoritàriement públic i no queda garantit ni de bon tros en el document.

· El nombre final d'habitatges s'incrementa en uns 200 sobre el que tenia previst el PGM perquè, per error, s'han contabilitzat amb càrrec al PGM un major nombre dels possibles, així passa amb els imputats per Can Busquets (243) i per bona part dels vials existents que estan comptats com a 20a/10 (150.000 m2).

· La preservació dels espais naturals, de les masses boscoses i la seva connectivitat es contradiu amb el desenvolupament opcional de Can Busquets que passa directament a ser sòl urbà i a més amb la màxima densitat d'habitatges permesa pel PGM. Ni el barri de la Floresta ni l'Ajuntament de Sant Cugat ni el bé comú obtenen cap benefici d'aquesta operació llevat dels imports de les llicències d'obres.

· Si descontem els terrenys ja qualificats de Parc Forestal o els resultants de les cessions de Can Busquets, es pot apreciar que el sòl qualificat de forestal al barri es inferior en 20.000 m2 als inicials.

· L'impacte paisatgístic dels aterrassaments, els desmunts i la tala d'arbres a l'nterior de les parcel.les s'afronta amb una major regulació normativa, que tot i ser positiu, pensem però que les dificultats estan més en vetllar pel compliment de les normes ja existents que en l'ampliació de disposicions legals.

· Algunes de les unitats d'actuació es formalitzen sobre terrenys particulars qualificats de forestal sense que apareguin contrapartides prou significatives al municipi per aquesta requalificació


8.- Valor de comodí de Can Busquets per fer quadrar la MPGM.

El document aporta un seguit de quadres per ilustar la seva bondat i per evidenciar la millora qualitativa i quantitativa que proposa.
Si fem l'exercici de analitzar d'una part l'ambit de La Floresta i de l'altre Can Busquets es poden apreciar vàries casualitats. A l'ambit de Can Busquets es el sòl privat no podia ser superior a 37.855 m2 i la resta eren sistemes alguns de cessió (els que deriven del SUNP 21) i altres ja qualificats pel PGM i si podien construir 63 cases unifamiliars (zona 20a10) i no 243 vivendes com li atribueix el document. De manera que si restem aquestes superficies qualificades de sistemes del total que figura a la MPGM, perquè ja estaven compromeses, podem apreciar que, al barri, tot i disminuir en 107.217 m2 el sòl privat respecte del planejament vigent (-260 parcel.les), el nombre d'habitatges s'incremente en 85 respecte elspossibles en lloc de disminuir. És a dir, es densifica, i el sòl forestal disminueix respecte l'inicial.
Tot aixó sense entrar a valorar els factors de continuïtat de la massa forestal i de major o menor ajust a la morfologia dels llocs.
En quadre annex s'acompanyen les dades numèriques.


És per això que demanem a l'Ajuntament de Sant Cugat :

1- Aturar la urbanització de can Busquets
2- Qualificar el sector com a sòl forestal no urbanitzable
3- Incloure el sector dins l'àmbit del Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPCO) i del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)
4- En conseqüència, aturar l'actual tràmit de modificació del PGM de la Floresta